DIAGNÒSTIC CLÀSSIC VERSUS DIAGNÒSTIC RELACIONAL
Els psicòlegs treballem amb dos possibles manuals de diagnòstic:
- El DSM, es tracta del Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria.
- CIE, Classificació Internacional de las Malalties. No analitza únicament els trastorns mentals, sinó el conjunt de totes les malalties.
Aquests manuals permeten el diagnòstic posant l’enfocament en una sola persona. No obstant, l’orientació sistèmica ja fa algunes dècades que ha adquirit molta rellevància en el món de la psicologia. La mirada sistèmica és una mirada que contempla un conjunt d’individus, com ara la família, les pautes relacionals, l’estructura del sistema. Les intervencions terapèutiques es realitzen sobre el sistema, desenrocant patrons de funcionament i alliberant els membres que configuren el conjunt.
Un sistema pot ser la família o la parella. No obstant, en ocasions, ens interessarà incloure al metge, al professor o treballar sobre el grup de la classe.
És important veure quins membres formen part del sistema i el joc relacional que es duu a terme.
Els manuals de diagnòstic del CIE i del DSM son molt útils, en especial per economitzar el diàleg entre els professionals i posar nom a les coses ens permet tractar-les. Però no ens permeten diagnosticar pautes de relació disfuncionals que són molt comunes. Us posaré alguns exemples per tal d’il·lustrar el que explico:
-Rols de fills que poden ser rígids o canviants (alternar-se els rols entre els germans). Els més comuns són el del fill daurat (prestigiós), fill invisible i cap de turc. El fill prestigiós és aquell que faci el que faci serà ben vist. El fill “cap de turc” té el rol que el seu propi nom indica: s’abocaran en ell tots els fracassos, reals o no, tingui ell la responsabilitat o no. En aquest cas, faci el que faci estarà malament. El fill invisible, és un rol molt dolorós, com de no ser vist, de no existir. Poden desenvolupar malalties molt greus; si hi ha disconfirmació pot generar inclús esquizofrènia.
-Triangulacions: com en el cas dels rols dels fills, poden ser rígides o canviants. Exemples: l’aliança d’un progenitor amb un fill en contra de l’altre progenitor o d’algun germà. L’aliança d’un treballador amb el cap en contra d’un altre treballador. Les triangulacions es poden donar en un mateix nivell jeràrquic (treballadors, germans) o incloent diversos nivells jeràrquics (treballador i cap, fills i pares). Una triangulació molt comú és la que es dona amb tres persones que alternen o exerceixen sempre els rols de víctima, salvador i botxí.
-Llum de gas (Gaslighting), és un tipus de relació abusiva on una persona, a través de diferents manipulacions, fa que l’altra acabi dubtant de les seves percepcions, de la seva salut mental.
Com podeu veure, es tracta de patrons relacionals que val molt la pena comprendre i contemplar a l’hora de realitzar una intervenció terapèutica. Sumar aquesta mirada a la simptomatologia i a la història que té la persona ens donarà més garantia d’èxit i accelerarà el procés.
Quantes vegades hem ensopegat amb el mateix patró?
Fixeu-vos que el llenguatge popular recull en format de refranys aquesta conducta tan humana:
“Els humans som l’únic animal que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra”
“És millor mal conegut que bo per conèixer”
“ De Guatemala a Guatepeor”
Amb la intenció d’ajudar a qui estigui en aquestes situacions i a animar-lo a demanar ajuda, m’he pres la llibertat d’elaborar els següents articles que tracten algunes pautes relacionals en les que ens podem sentir empresonats i de les que creiem no poder sortir-ne.
El que primer m’agradaria deixar clar és que sí que en podem sortir, el primer pas és prendre’n consciència. Espero que aquests escrits us siguin d’utilitat.